RunningSupermamisBlog

RunningSupermamisBlog

The RunningSupermamisBlog

Nos encantan las personas con energía, así como sus comentarios positivos! No te cortes!

"La vida es como cocinar, antes de escoger lo que no nos gusta, hay que probar de todo"

www.runningsupermamis.com

8 de Març 2017: Dones lluitadores

ENTRENOSPosted by SUPERMAMIS Wed, March 08, 2017 21:48:39
8 de Març 2017: Dones lluitadores

És necessària encara la reivindicació de 8 de març? Doncs pensem que sí. I a més, pensem que qualsevol via o canal ha de ser utilitzat per arribar a aquesta rememoració. Si més no, és una data que va néixer amb perspectiva revolucionària, amb un significat molt clar: Donar fi al patriarcat i al masclisme. Però és el capitalisme que, encara, vol desformar el significat d'aquesta data i emmascarar-la amb "les flors i violes" de la feminitat sensible i dèbil. Doncs hi ha feina a fer!!. Toca recordar i no esborrar aquesta etapa de la història, que amb tota sinceritat fem consciència diària. I la fem amb la consciència de dones que saben que és viure en una societat patriarcal i no estan disposades a ser tractades com a éssers inferiors. Les dones no som "l'altra cara de la moneda". No som iguals als homes!! Som un genero diferent, amb necessitats diferents i amb l'obligació de tenir les mateixes oportunitats.

Oportunitat de poder practicar l'esport que t'agradi, de tenir temps per fer-lo, de ser respectada per aquest fet ... Feina que no és només del teu entorn, també és nostra! Les persones que decidim practicar un esport, que implica un esforç i rutina, necessiten una disciplina que no és fàcil de portar a terme. Si tot el teu voltant són traves de desmotivació, pressió a diferents nivells, probablement serà un fracàs. Encara avui les notícies relacionades amb l'esport en femení no et deixa impassible. Recordo una de les últimes "machichulades" on es parlava de Lidia Valentín, medallista en halterofília. Li donava més importància al fet d'anar a competir maquillada que en ser bronze en la categoria de 75 kg. Penós... Toca fer molta feina i toca fer molta consciència, d'aquí l'essència del nostre grup.

Per sort en el món de córrer ha evolucionat en positiu. I no podem deixar de parlar de la gran Kathrine Switzer com la primera dona que va corre i acabar la marató de Boston de 1967 amb tots els impediments que feien impossible que les dones poguessin corre. Encara algunes de les nostres veteranes, Ceci, Pepi i Lola ens parlen d'una època, no fa molts anys, en la qual veure una dona córrer no era comú. Ara sí, en bona mesura, això vol dir que no ho estem fent pas malament. Tot i ser horripilant trobar samarretes color roses per les dones i blaves pels homes... encara podem dir que fa riure...
Per això i molt més!, seguirem lluitant!!! Laura aprofitant el moment de feina per fer les seves sèries d'escales amunt i avall. Ruth, Dèborah i Jovita fent grimpades fins a la torrota i tertúlia familiar amb la Xènia. Elena, imparables moviments aeròbics i buscant tots els moments per entrenar, passejada de 9 km per anar a recollir nens al cole. Cris, coordinació de logística familiar, ritme frenètic de compres i, la millor teràpia, amb altre gran dona, la seva mare. Ceci, donant tota la seva energia a "sus abuelitos" com ella mateixa diu. Una dona excepcional que emana aquestes bones vibracions. Paola, incorporant a la seva frenètica agenda diària uns instants per ella mateixa, així poder sortir a córrer i entrenar. Airina i jo, per fi!, hem pogut quedar per fer uns quilòmetres juntes! el que la sigue la consigue! I així podem parlar de cadascuna de nosaltres. Conscienciades de les nostres obligacions, però també conscienciades cada vegada més dels nostres drets i les nostres llibertats.