RunningSupermamisBlog

RunningSupermamisBlog

The RunningSupermamisBlog

Nos encantan las personas con energía, así como sus comentarios positivos! No te cortes!

"La vida es como cocinar, antes de escoger lo que no nos gusta, hay que probar de todo"

www.runningsupermamis.com

TRESORS DE CAN CÒDOL

ENTRENOSPosted by SUPERMAMIS Sun, January 29, 2017 21:10:12
TRESORS DE CAN CÒDOL 29 de Gener de 2017

Avui ens hem adentrat en la cara nord-est del nostre parc Natural de Sant Llorenç del Munt i L'Obac. És la part més boscosa i plena de vida situada darrere dels Cingles, i segurament per aquest motiu la menys coneguda i la més misteriosa... També la part que guarda els testimonis més latents dels avantpassats.


La Laura ens va passar una informació sobre una cova a la cinglera de can Còdol i l'Elena i jo, allà que hem anat! Amb les millors gales espeleològiques anem a la recerca de la cova.

Donem sortida des de la farinera direcció la masia de Sanana. Agafem un trencall a mà esquerra i seguim el sender. Tornem a agafar una altra derivació i passem la riera de Sanana. Avui l'hem trobat gairebé sense aigua, és per això que hem passat sense majors complicacions.
Trobem de cop el primer tresor, el mur de maçoneria del molí de Can Còdol. Aquest molí, com molts molins antics de pedra, estaven construïts a tocar rieres o rius. La roda de pedra estava unida a un eix que treballava gràcies a la força de l'aigua. A peu del molí i mig tapat per la terra, encara podem veure una petita finestra de mig punt abovedada que donava sortida segurament a l,aigua que feia girar el carcabà o eix que donava el moviment. Aquest forat dóna espai a una habitació inferior on s'allotjava la maquinària que gestionava tota la dinàmica depenent de la força de l'aigua en aquell moment. A la part practicable o sala de moles, encara trobem la pesada pedra circular i podem intuir com podia ser el procès. Aquesta sala data de 1778 a una inscripció de la pedra, any d'una possible reforma, ja que la documentació arxivística fa referència al 1727. No obstant 238 anys són prou per la bona disposició del conjunt. A la part de darrera i pujant pel camí, trobem la construcció anexa del pou d,aigua que donava la força amb la seva caiguda.


Seguim la nostra recerca "Còdolera" i anem a descobrir el segon tresor. Els possibles forns de la masia. Ens trobem amb dues teuleries situades també a peu de riera, a uns 200 mts, de la masia. Són dues construccions no molt grans col·locades en disposició paral·lela dels quals només podem veure les obertures. Els espais destinats a les fogaines estan actualment coberts de terra.

I ara si, anem per la tercera... aquí la cosa es complica!, pujem cap amunt, baixem... i res ens fa intuir com podem localitzar aquest forat! Per sentit comú aquesta cova ha de ser produïda per l'erosió de l'aigua. Així que l'única possibilitat és mirar cap a la riera de can còdol. L'Elena que te vista d'àliga i intuïció de guineu sembla que ha vist alguna cosa. Un caminet mig trepitjat que encamina cap a la cinglera de sota la masia. I Bingo!!!! Una fantàstica cova que serà deleite d'aventures dels nostres nens. La cova està mig amagada entre la vegetació de la ribera i té accés amb una divertida escala construïda amb troncs. L'interior és una fantàstica explicació visual de les espeleotemes que formen la cavitat. Un espai d'uns sis o set metres, però suficients per seure dins i poder donar espai a la imaginació més fantàstica i sentir-te una Ali-baba en mig l'Obac.

Amb la satisfacció de les nostres descobertes seguim riera a contracorrent i donem sortida a la pista que comunica Can Còdol amb les Vendranes on baixem com còdols cap a casa.