RunningSupermamisBlog

RunningSupermamisBlog

The RunningSupermamisBlog

Nos encantan las personas con energía, así como sus comentarios positivos! No te cortes!

"La vida es como cocinar, antes de escoger lo que no nos gusta, hay que probar de todo"

www.runningsupermamis.com

Viernes 10 de Marzo

ENTRENOSPosted by SUPERMAMIS Sat, March 11, 2017 23:28:56

Viernes 10 de Marzo de 2017

- Por la mañana un grupo de Supermamis formado por Elena, Ruth, Deborah, Maribel (iniciando con nosotras) y una servidora, nos hemos encaminado hacia Can Vives. Ha sido una salida de 12km de desconexión para disfrutar de la montaña y poder charlar entre nosotras. La salida va cogiendo forma a medida que vamos haciendo camino. Con ojos de cazadora de esparragos, voy ofreciendo la posibilidad de recoger unos cuantos a quien quiera una tortillita para cenar mientras los vamos dejando por el camino. Al final Deborah se ofrece voluntaria para dicha degustación y vamos recogiendo todos los que vemos.

Parece mentira que un vegetal tan pequeño tenga tantos beneficios para nuetro organismo. Es diurético, incrementa la actividad celular de los riñones, acelera el trabajo del intestino, alto nivel energético, antioxidantes que ayudan a combatir el cáncer, respaldan la función celebral, mental y emocional, los problemas oculares y las cardiopatías,... Con su característico olor en la orina al cuarto de hora de ingerirlos a causa de la presencia de dos ingredientes que contienen azufre como es el metil mercaptano y aspargina.


Elena, junto con su instinto explorador, nos ha enseñado una fuente que se encuentra justo por la zona del bosque que queda detrás de la masía, La Font del Llorer. Una fuente curiosa que descansa debajo de un gran laurel acumulando el agua que emerge de la tierra en un depósito y con la salida de agua en un canalillo direccionado a llenar depósitos más grandes; hemos localizado 3, 2 de ellos vacios y uno que acumulaba el agua que salía de la fuente. A parte de la inspección, nos hemos puesto las botas cogiendo los brotes verdes de la zona.



Una vez arrancadas literalmente de ese rinconcito, hemos subido en busca de las cabras. Las hemos visto un momentito, pero al ir con la cría, han salido corriendo de nuestro alcance visual. Hemos disfrutado de las impresionantes vistas de la Torrota, Montserrat y el olor a cabra.

Seguidamente nos hemos dirigido a la Torrota y hemos bajado por uno de los senderos que acaban en el camino de Can Vives. Deborah que ha ido cargando con la bolsa llena de espárragos, los ha repartido a quien se ha querido llevar y nos hemos despedido con nuevos proyectos en mente y ganas de volver a encontrarnos y compartir estos momentos tan nuestros.


- Por la tarde nuestra veterana Ceci y Marcela con un resfriado al que ya tiene hasta cariño y el peque Mateo en las espaldas, han realizado una salida de 12km por el río Llobregat desde el Burés hasta Sant Vicenç de Castellet y vuelta al Burés.

Preciosa tarde con una temperatura que provoca el buen humor y las ganas de salir a comerse el mundo. Mateo observa la preciosa luna casi llena que los acompaña en el camino y le canta un repertorio de canciones en las que destaca la Lluna i la pruna.

Acaban su recorrido apurando la poca luz que queda del atardecer, con el bienestar que deja en el cuerpo la magia del contacto con la naturaleza.


- Otra salida de Elena ha tenido lugar por la tarde, esta vez con sus compañeras de trabajo Eva, Sandra y Rosa que están iniciándose en este mundillo y han cogido la costumbre de salir un par de veces a la semana. Han tenido una compañía muy especial, la de un cerdo vietnamita que han encontrado por el camino.
Han visitado la Torrota y el Cingle embelesadas de sus maravillosas vistas que no dejan a nadie indiferentes. Recorrido de 13 km y, como no, fabulosos entre risas y buena conversaciones, con esa sensación de querer más, y más, ...







8 de Març 2017: Dones lluitadores

ENTRENOSPosted by SUPERMAMIS Wed, March 08, 2017 21:48:39
8 de Març 2017: Dones lluitadores

És necessària encara la reivindicació de 8 de març? Doncs pensem que sí. I a més, pensem que qualsevol via o canal ha de ser utilitzat per arribar a aquesta rememoració. Si més no, és una data que va néixer amb perspectiva revolucionària, amb un significat molt clar: Donar fi al patriarcat i al masclisme. Però és el capitalisme que, encara, vol desformar el significat d'aquesta data i emmascarar-la amb "les flors i violes" de la feminitat sensible i dèbil. Doncs hi ha feina a fer!!. Toca recordar i no esborrar aquesta etapa de la història, que amb tota sinceritat fem consciència diària. I la fem amb la consciència de dones que saben que és viure en una societat patriarcal i no estan disposades a ser tractades com a éssers inferiors. Les dones no som "l'altra cara de la moneda". No som iguals als homes!! Som un genero diferent, amb necessitats diferents i amb l'obligació de tenir les mateixes oportunitats.

Oportunitat de poder practicar l'esport que t'agradi, de tenir temps per fer-lo, de ser respectada per aquest fet ... Feina que no és només del teu entorn, també és nostra! Les persones que decidim practicar un esport, que implica un esforç i rutina, necessiten una disciplina que no és fàcil de portar a terme. Si tot el teu voltant són traves de desmotivació, pressió a diferents nivells, probablement serà un fracàs. Encara avui les notícies relacionades amb l'esport en femení no et deixa impassible. Recordo una de les últimes "machichulades" on es parlava de Lidia Valentín, medallista en halterofília. Li donava més importància al fet d'anar a competir maquillada que en ser bronze en la categoria de 75 kg. Penós... Toca fer molta feina i toca fer molta consciència, d'aquí l'essència del nostre grup.

Per sort en el món de córrer ha evolucionat en positiu. I no podem deixar de parlar de la gran Kathrine Switzer com la primera dona que va corre i acabar la marató de Boston de 1967 amb tots els impediments que feien impossible que les dones poguessin corre. Encara algunes de les nostres veteranes, Ceci, Pepi i Lola ens parlen d'una època, no fa molts anys, en la qual veure una dona córrer no era comú. Ara sí, en bona mesura, això vol dir que no ho estem fent pas malament. Tot i ser horripilant trobar samarretes color roses per les dones i blaves pels homes... encara podem dir que fa riure...
Per això i molt més!, seguirem lluitant!!! Laura aprofitant el moment de feina per fer les seves sèries d'escales amunt i avall. Ruth, Dèborah i Jovita fent grimpades fins a la torrota i tertúlia familiar amb la Xènia. Elena, imparables moviments aeròbics i buscant tots els moments per entrenar, passejada de 9 km per anar a recollir nens al cole. Cris, coordinació de logística familiar, ritme frenètic de compres i, la millor teràpia, amb altre gran dona, la seva mare. Ceci, donant tota la seva energia a "sus abuelitos" com ella mateixa diu. Una dona excepcional que emana aquestes bones vibracions. Paola, incorporant a la seva frenètica agenda diària uns instants per ella mateixa, així poder sortir a córrer i entrenar. Airina i jo, per fi!, hem pogut quedar per fer uns quilòmetres juntes! el que la sigue la consigue! I així podem parlar de cadascuna de nosaltres. Conscienciades de les nostres obligacions, però també conscienciades cada vegada més dels nostres drets i les nostres llibertats.

TRANSEQUIA

EXCURSIONESPosted by SUPERMAMIS Sun, March 05, 2017 21:37:45
TRANSÈQUIA 2017 5 de març de 2017

Seguim temporada de caminades amb història medieval. Aquesta vegada saltem al S.XIV amb una bella caminada que té relació directa amb la Festa de la Misteriosa Llum manresana. Marxa obligada pels amants de les caminades, habitants del Bages i els seus voltants. No presenta cap dificultat i es pot fer perfectament amb nens petits. És un circuit gaire i plenament de vianants, excepcional en alguns trams que passes algunes carreteres. Donem sortida en diferents grups: Cris amb la seva parella i amics, Elena amb la seva filla, Mònica amb la seva filla i fill i uns amics, des de Balsareny, 24 km. Manolo i David en BTT de ruta llarga 51 km. Ruth, Heike, Facundo, Rosario, Àfrica i jo des de Sallent, 18 km. El recorregut original és una caminada popular que va des de Balsareny, passant per les mines Sallent, els horts de Sant Pedor i Sant Fruitós de Bages, fins l'estany artificial del Parc l'Agulla de Manresa. Tot i això tens les tres opcions de recorregut segons tirada i darrers anys s'han adaptat creant noves modalitats, BTT, carrera i handbike.

Fem una mica cultura: La seva creació com a caminada és de 1985 de la mà de la Jove Cambra internacional de Manresa, com a homenatge als valents treballadors que van fer possible la séquia. La història explica que el 1333 en endavant van ser uns anys de manca de pluja a la zona de Manresa. Aquesta condicionava les collites de cereals dels pobres camperols , que temien que no fos suficient per abastir a la ciutat i als respectius delmes que havien de pagar als senyors i bisbes. Amb conseqüències directes de fam, malalties i mort. La solució que van trobar els consellers de la ciutat va ser la de fer una séquia que portés aigua del Llobregat fins al terme de Manresa. El 1339 iniciaren la construcció de tan important projecte de la mà del mestre d'obres barceloní Guillem Catà. Per a fer-ho, calia el permís del rei, i recursos econòmics per a la realització de l'ambiciós projecte, parlem de 26 km en un desnivell de poc més de 10 m. A part d'impediments tècnics, la séquia va trobar oposició per part del bisbe de Vic que es negava a què passes pels seus dominis al municipi de Sallent, i els habitants de San Pedor que es van negar a pagar impostos per la seva construcció. Després d'un any de negociació el bisbe fa l'excomunió dels obrers i totes les persones que oposaven a la seva decisió de no realitzar la séquia. Malgrat tot, els obrers van continuant amb la seva construcció. El conflicte va continuar fins a la mort del bisbe el 1345, i es va poder solucionar amb el seu successor, que amb actitud més tolerant va acceptar les compensacions que li donaven a canvi del seu vistiplau. La tradició explica el final del conflicte gràcies al Misteri de la Miseriosa Llum que el bisbe oponent a la decisió de la séquia va contemplar: Una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum (simbologia de la Santíssima Trinitat). Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat. L'explicació a aquest Misteri és que Déu es va posar a favor de la ciutat de Manresa i és per això que el bisbe va rectificar i acceptar el requeriment del poble, tot i que va morir abans de fer viable la seva rectificació de possat. El seu successor va córrer a donar solució al conflicte. La construcció de la séquia va arribar al seu fi el 1383 i avui dia encara aporta un gran cabal d'aigua a la ciutat de Manresa i la seva comarca.

EL nivell organitzatiu és esplèndid i es noten els anys d'experiència en la gestió. També comentar que els últims anys els avituallaments els han fet tancats, així han mantingut un control més acorat dels participants inscrits. La tradicional botifarra a Balsareny, només començar... (Avui he tingut l'explicació a aquest fet que mai he entès) La botifarra és un oferiment del municipi de Balsareny i és per això que el donen en el seu terme. Així agafem força envers el quilòmetres venidors. Sallent la xocolata amb galetes, Sant Pedor sucs, Sant Fruitós iogurts de la mà de l'associació d'AMPANS i cigrons a l'arribar al parc. El servei d'autobús és constant per les diferents caminades i perfectament organitzat. Tot fent seguir el pausat camí de l'aigua, és sens dubte una passejada preciosa, amb un important valor paisatgístic i cultural del Bages.




¿A qué hemos salido hoy?

ENTRENOSPosted by SUPERMAMIS Fri, March 03, 2017 16:12:13
Viernes 3 de Marzo de 2017

Los entrenamientos de las mamis no han parado. En bicicleta, a andar o a correr, cada una a su ritmo, algunas recuperándose de lesiones que, por suerte, ya se han curado. Lola, Pepi, Marcela, Anna y Ceci son las máquinas que no paran nunca y, salida a salida, disfrutan del deporte que más les gusta entre risas y buena compañía.


Las que estábamos en recuperación postmaratoniana hemos ido saliendo como mejor ha convenido a nuestros cuerpos. Unas caminando, otras corriendo suavecito, otras con un poco de bici, pero todas con muchas ganas de poder empezar con nuestros entrenos diarios que nos mantienen enérgicas. El entreno de hoy ha sido el primer día de running, más o menos normal, en casi dos semanas. Aunque nos ha costado arrancar, ni la respiración ni las piernas querían adaptarse a lo que les decían nuestros cerebros, hemos conseguido hacer la misma distancia, pero con más desnivel del que habíamos planeado de un principio.

La idea principal era que Cárol y Ruth conociesen la casa del Guinardeu con su Balma y el acueducto que mandó construir en el siglo XIX el dueño de la Masía de la Torra (poseía las tierras del Guinardeu, compradas en 1697, vendidas y de nuevo adquiridas en el 1759 por un descendiente del señor Torres) para que llegase el agua de la fuente a su masía situada a un par de kilómetros más abajo. con ganas de conocer la historia, hemos salido del colegio de Can Serra, Cárol y yo, en busca de Ruth que bajaba desde Vacarissses. Nos hemos encontrado por la Colònia Gall y hemos seguido nuestro ascenso hasta llegar al camino que nos lleva a dichos tesoros.



A las dos les ha encantado encontrar estos rincones en los que nunca habíamos parado atención y por delante de los cuales hemos pasado muchas veces. Lo poco que queda de la casa y la balma, escondidas y con el paso casi tapado por la vegetación, hacen de este lugar un rinconcito con mucho encanto. Estando en la balma íbamos viendo varios espárragos que nos daba para una buena tortilla, así que dispuestas a llenar la mochila de Cárol nos hemos entretenido a buscar unos pocos. ¡Como hemos disfrutado! Al no pasar nadie por allí, toda esparraguera cargaba con preciosos espárragos, a cual más alto y más gordote.



De nuevo en el camino, hemos empezado de nuevo nuestro recorrido hasta la siguiente parada, el acueducto. También les ha encantado a las dos. Cárol, experta en construcciones, ha disfrutado estudiándolo un poco, aunque de seguida se le han ido los ojos de nuevo a las esparragueras. ¿A que hemos salido hoy, a correr o a buscar espárragos?
Foto de rigor y aquí es donde nuestro primer planteamiento del recorrido ha cogido otra forma, ¿Y si la hacemos circular? Llega el verdadero reto del día, la calle Pineda.



Bajamos hacia la masía de la Torra y empezamos la subida de esa calle que parece no tener fin, Cárol no perdiendo de vista las esparragueras, Ruth suspirando por su amada subida y yo sin parar ni ha quejarme porque si no no la acabo. Empalmamos con la calle del Cingle Moliner y acabamos en el pueblo de Vacarisses. Aunque es de ascenso duro, nos ahorramos unos 3 km aproximadamente, así que como hay tiempo y quedan ganas, volvemos con Ruth a Can Serra por los senderos de la zona de la Font de l'Orpina. Nos entretenemos con algunos espárragos más y con alguna casa en ruinas para inspeccionar.

15'5km y 500m acumulados de risas y disfrute que nos hacía mucha mucha falta y una buena tortilla. ¡Hasta la siguiente salida!









EL BANDOLER CAPABLANCA

EXCURSIONESPosted by SUPERMAMIS Sun, February 26, 2017 22:27:41
Caminant per l'Obac: Camins del Bandoler Capablanca
Excursió amb nens 26/02/2017 Carnestoltes

Avui ha tocat una sortida de família i canalla i que millor que fer lligam entre excursió, història i Carnestoltes!
Aprofitant que és carnestoltes vam fer apostar de disfresses entonades en les Històries i Llegendes de l'Obac. Així ens hem transformat en fantàstics bandolers i camperoles que habitaven cap als s.XVI-XVII aquestes terres.

Sortida que volta els 4 - 5 km amb pujada principalment. Temps emprat amb nens, 2 hores. Amb corresponents parades per fer fotos i menjar una mica.

Donem sortida des del camp de tir de Rellinars a peu de la B-122, bàsicament per estalviar una mica de caminada als més petits. De seguida enllacem amb un tram de la via principal que anava de Barcelona a Manresa i va tenir fi al s. XIX amb l'arribada del ferrocarril. Mítica via de comunicació que sens dubte és plena d'anècdotes i relats històrics. Per aquests camins van passar traginers, correus, militars i tropes, clergues i reis, però també era encau del fenomen de l'època: Els Bandolers. I els van haver-hi amb gran renom com en Perot Rocaguinarda, Joan Muntada (de la colla de Rocaguinarda) i el llegendari Capablanca. Fins i tot a Rellinars una de les carreteres principals porta el seu nom. Del poble de Rellinars i parlant de llegendes, aprofito per parlar de la curiositat del seu nom. Hi ha una llegenda que parla que a finals del s. XIX els habitants de Rellinars creien que el nom del seu poble venia donat pel fet que abans de ser poble hi havia un convent de monges que només admetia religioses dones de família reial o nobles. De la presència de "Reines" creien que se'n derivaria el nom de Rellinars (1).

Seguim camí i de seguida agafem camí paral.lels a la riera de Rellinars i trobem un petit trencall a mà esquerra que ens porta a la font de carlets. Donem per segut que aquest nom té relació amb aquest tipus de bolet, els carlets o escarlets. Però també ens ve a la ment que aquestes terres en època de Franco va ser territori de carlistes tradicionals i ultraconservadors. Carlistes, Carlets...potser també aquesta relació? Font de carlistes, potser és massa nom per aixecar polseguera... en tot cas gaudim d'una bona estoneta d'aquest preciós racó i els nens aprofiten per fer de les seves... ficar peus, mans i caure de cul als bassals... Sens dubte és una preciosa font que surt de les escletxes de les roques formades per un petit cingle.
Fem fins a un segon trencall a mà dreta ara paral.lels al Torrent de la Saiola fins al serrat dels Ginebrers, on farem petita parada per menjar, descansar, beure una mica i disfrutar de les espectaculars vistes del Paller de tot l'any, la Roca Salvatge i Castellsapera.

Aprofitem per explicar a la canalla la fantàstica llegenda d'en Capablanca:
Sens dubte un dels bandolers més mitificats, ja que no existeix cap escrit i tot és relat de la tradició oral. Segons es conta, en Capablanca fou en un principi un mosso que treballava temporalment a les masies de la rodalia de Manresa. El canvi que va experimentar aquest personatge, passant de jornaler a assaltador de camins, sembla que es produí a conseqüència del desengany envers la societat, quan en Capablanca sofrí en ser robat i maltractat repetidament en el transcurs d'un viatge cap a Manresa, després d'haver-hi treballat durament.
De l'origen del seu nom hi ha dues versions, nosaltres expliquem la més senzilla als nens. I és que la va robar i l'aprofitava com a metodologia de les seves malifetes tot estira'n-la a terra i obligant als pobres caminants a deixar les coses de valor si no volien empenedir-se.
Sota el Paller de tot l'any el nostre Bandoler sembla que tenia el seu amagatall secret. Tema que enamora als nostres vailets i retomant camí comencen a pensar en una propera excursió per si de cas s'han descuidat algun algun tresor.

Gairebé a 500 metres de l'Obac Vell ens assalta un grup de terribles bandolers!!! Sort que les "simpàtiques campesines" anem ben armades!!


Tots a riure i els nens encantants amb els nostres bandolers! que pobres si s'haquessin de guanyar la vida amb aquests menesters. Aprofitem per fer una visita a la casa Vella de L'Obac on sembla donar fi la Història del nostre Bandoler Capablanca sota una bóta de vi mig borratxo i ofegat. Una fi poc digna per tan carismàtic personatge, però millor que d'un refredat com el pobre tirant lo blanc...

Un plaer, com sempre!

(1) Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Farell



MARATÓ VIES VERDES GIRONA

CURSASPosted by SUPERMAMIS Mon, February 20, 2017 16:58:25

Marató vies Verdes Girona -Platja d'Aro. 2017

42km -Girona - Plaça de la Independència
30km - Cassà de la Selva - Rambla Onze de Setembre (Ajuntament de Cassà)
21km - Llagostera - Carrer del Carrilet (CAP de Llagostera)
10km - Pavelló d'Esports de Santa Cristina d'Aro

Fantàstica Marató!! Felicitats a tot l'equip que l'ha fet possible!! Un cop més reafirmem que les curses "petites" i familiars són les millors. I dic petites dins d'un context metafòric. Ja que, increïble, el desplagué i logística que això implica. Només per aquesta uns 200 voluntaris + serveis contractats. Una obra magna!!

I magnífica atenció als avituallaments. Voluntaris entregats al màxim. Grans i canalla!! Productes naturals, encert total. Fruita, fruita deshidratada, fruits secs i begudes isotòniques de qualitat. Res de porqueries químiques constans a altes maratons. Fastigosos gels...
Serveis. Impecables en tot moment i molt ben organitzats. A més dels habituals acostumats, guardarropia, servei fisio, dutxes... esmorzar i pàrquing gratuït! Dos serveis plus, que van molt, molt bé i agraïm. Per tot això, una marató de 10!


La Cris i la Ceci, aquesta vegada no ens han pogut acompanyar. Tot i ser-hi inscrites. Cris va sortir d'una forta grip amb complicacions recentment, i Ceci lesionada. Vam sentir molt la seva falta a tota la cursa i en tot moment estavan a la nostra ment i cor. No obstant totes portàvem un trosset d'elles ... La laura va tenir una idea molt maca!!! Els seus noms a les nostres "maques" ungles liles!!! Com a corredores sabem com és de difícil prendre una decisió en aquest moment. Mentre una part de tu et diu "va" l'altre en proclama paciència! Sàvies decisions i segurament molt encertades. Cris, Ceci! el vostre cul a la següent sense falta!!!

Laura i Elena en la seva primera Marató. Ruth, Espe i Càrol la segona. En tots els casos, aprenents en el tema i no seran pas les últimes que farem. Hem gaudit i patit cada quilòmetre que anàvem avançant. Però sembla que els entrenos que hem anat fem, han sigut bons i totes l'hem acabat en perfectes condicions.

Aquesta marató ens la va recomanar la Cris pel seu fantàstic recorregut. I és ben encertat. La Ruta del Carrilet està dividida en dos trams: OLOT -GIRONA 1883 - 1969 (Ruta I) I GIRONA - SANT FELIU DE GUÍXOLS 1892- 1969 (Ruta II). La Marató Vies verdes forma part de la Ruta II i segueix part del camí de l'antic tren de via estreta de Girona. És un recorregut en línia que va de la muntanya al mar, sortint de la ciutat de Girona fins al municipi de Platja d'Aro. Passant pels municipis de Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera, Sant Cristina d'Aro i arribada a Castell. Platja d'Aro.

Conjuntament amb la distància de marató es combinen altres proves (10K, 21K i 30K). Fet que fa espai de festa esportiva a molts i variats nivells. Tot el recorregut és un combinat de suau pendent i corbes obertes. Amb una pic màxim de 140 mts, als 25 km entre Llagostera i Santa Cristina. Pista ampla de terra 80% i trams d'asfalt 20%. I trobem un marcatge curiós. Que inicialment et fa ballar el cap envers els quilòmetres portats i pendents. El marcatge és una seqüència de quilòmetres pendents: Falten 21 km, Falten 20 km, Falten 19 km... Inicialment et desorienta subtilment, però li trobes encant cap a mitja cursa. El fet de combinar tantes proves en un mateix recorregut obliga a fer-ho d'aquesta manera. El bon corredor adapta cames i cap a tot!!

Tot sortint de Girona acompanyem les aigües del riu Onyar. Inicialment, per la depressió tectònica de la Selva, passant per Quart, Llambilles, Cassà de la Selva fins a Llagostera. Un territori enfonsat a favor de les falles. Els sediments d'aquestes falles es van anar posant al fons i d'aquí aquest terreny pla. La seva morfologia donar lloc a terrenys fèrtils, d'aquí el seu tapís de combinació mosaica de verd, terra, pins, encines, cultius de cereals, blat i fruitals.
Arribem a Quart. Preciós poble amb una llarga història d'artesania de la terrissa datada des de l'edat mitjana. Quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor. Seguim fins a Llambilles, un petit poblet molt bonic que com molts altres pobles del voltant vivia de l'explotació del suro. Arribem a Cassà de la Selva. El poble del suro per excel·lència. Una curiosa rotonda en mig de la C25 ens ho fa saber. Ara si fem mitja, quilòmetre 21, Llagostera.

Continuem camí paral·lels a la C-35 i la C-65. Destaquem l'impressionant tram d'arbres d'eucaliptus que sembles entrar en un bosc paral·lel allunyat dels quilòmetres portats a les cames. A santa Cristina d'Aro (quilòmetre 32 aprox.) sembla que ja sents olor a mar. El cervell et comença a enganyar per tal continuis endavant. I ara si! toca codolar la baixada . Amb un senyorial recorregut a tocar de ma,r entrem a la zona de meta i donem pas a el que és indescriptible amb paraules i que només sent qui ho ha viscut. Ets finisher! Ets maratonià!!!



TALAIES DE L'OBAC

ENTRENOSPosted by SUPERMAMIS Sun, February 12, 2017 17:27:36

Les Talaies de l'Obac
11 de Febrer de 2017

L'itinerari d'avui ha estat més productiu que mai. Una ruta circular d´uns 20 km aproximadament, que ens ha fet conèixer molt millor el patrimoni limítrofa entre dos municipis: Vacarisses - Terrassa.
Urb. Farinera - Mas Farinera - camí cursa Campana fins camí Matagalls-Montserrat que seguirem - Casa nova de L'Obac (la pastora) - Camí Capablanca - Camí Can Còdol - Urb. Farinera

La nostra sortida anava alimentada bàsicament per la preparació d'una sortida que farem en breu amb la canalla. Els volem ensenyar d'una manera representativa el camí del bandoler capablanca. Aquest camí, tot i que aquest bandoler segurament va tenir molts, és potser un dels més representatius, ja que forma part del camí ral de Rellinars fins a la casa vella de l'Obac, on la llegenda diu que va morir sota una bóta de vi. Però d'això, i d'aquesta figura tan màgica que va ser aquest senyor, ja parlarem en altre blog. Tot i això, hem aconseguit el nostre propòsit i a més hem tingut l'oportunitat de gaudir de lluny les talaies més impressionats que formen part del parc: El paller de tot l'any, la Roca Salvatge i el Castellsapera.


Aquest últim és un dels massissos mes alts (939 metres) dels dos municipis, Vacarisses i Terrassa, i es troba fent terme entre els dos. Ens hem quedat amb les ganes de fer cim, però la climatologia i la besada de terra de L'Elena no ens ha permet. Ara tenim una Elena amb uns llavis luxuriós i lasciu com mai!!!!! Això no obstant, assignatura pendent.

Hem gaudit l'interior de la casa Vella de l'Obac i destaquem el fris decoratiu estil" Opus Spicatum" romà (espina de pez) que segurament té més de 1000 anys. Aquesta construcció, en bon estat de conservació, sembla formar part originariament d'una torre de guaïta del territori envers els sarraïns i que posteriorment es va abandonar.

De tornada agafem el camí Ral del nostre bandoler i parem a beure una miqueta d'aigua de la font de carlets. Donem sortida al camp de tir de Rellinars, travessem la carretera i agafem camí cap a Can Còdol on seguidament ens encaminen cap al nostre punt d'inici.



Historia en la Fuente del Guinardeu

EXCURSIONESPosted by SUPERMAMIS Wed, February 08, 2017 14:18:14
CASA, BALMA DEL GUINARDEU Y EL ACUEDUCTO
Viernes 3 de Febrero de 2017

Tenemos la suerte de tener a nuestro alcance grandes parques naturales con mucha historia que contar. A las SuperMamis nos encanta explorar esos lugares que nos explican parte de nuestra historia, observar las construcciones, meternos en ellas, imaginar como se vivía en esos lugares,... Luego la cosa no acaba ahí, llegamos a casa y nos informamos de quién vivía, qué era, para qué servía, en qué año,... Todas las preguntas que se nos quedan en el aire nuestro gran amigo Google y la ayuda de los libros las resuelven.

Esta vez la inquitud por explorar la tenemos derivada por un libro editado por el ayuntamiento de Vacarisses del autor Joan Soler Gironès, "Caminant per Vacarisses". Este libro nos enseña varias rutas de nuestro municipio, rutas con historia, rincones que se nos escapaban, detalles que no percibíamos al pasar corriendo,...

Hoy nos hemos adentrado en la zona del Guinardeu. Conocíamos la fuente y sabíamos que por la zona debía haber estado la casa de este señor, pero... ¿Dónde? El libro nos habla de una Balma, incluso de un acueducto que mandó construir el siguiente propietario de las tierras, así que allá vamos, a buscar, explorar, admirar e imaginar.

Sílvia, Elena y yo misma salimos del colegio de Can Serra dirección al pueblo, seguimos por la carretera del Caus y nos desviamos en la pista de tierra que nos lleva a la fuente. Por el camino nos encontramos con Sonia que entra desde el otro extremo de la pista. Observamos todos los senderitos que salen del camino para poder dar con el que nos lleve a nuestros tesoros. Desde una clariana del camino ¡Divisamos la casa!

Nos llevamos una sorpresa cuando nos encontramos al lado de una de las paredes que queda en pie, está justo al lado del camino, la naturaleza la había camuflado y si no paras a buscarla, no la ves. Bajamos para verla, encontramos la piedra con un buje justo en la entrada, la tina estará por la zona de arriba, pero nos despistamos y no la buscamos. Se ven 3 paredes en pie con lo que era una puerta y lo que podía ser una ventana. Se definen perfectamente los huecos por donde pasaban las vigas que aguantaban el techo. Vamos viendo pequeños muros que definen lo grande que debía de ser la casa. Esta edificación consta del año 1597.



Nos deslizamos por la parte baja de la casa para intentar llegar a la balma, se nota que apenas pasa gente por este lugar, la vegetación tiene el sendero cubierto. Una vez pasado el trozo más boscoso se abre un sendero arrán de la pared de piedra el cual seguimos hasta llegar a nuestro objetivo. No baja agua por el torrente, pero imaginamos lo hermoso que debía de ser estar protegido en ese lugar detrás de la cascada de agua cayendo de lo alto.



Volvemos al camino y seguimos para ver el acueducto. Sonia es nuestra guía en este caso, ella si que lo tenía localizado de otras salidas por la zona. Nos lleva al punto donde se pueden ver las columnas y el paso superior. No disponemos de mucho tiempo y la exploración se queda corta. Una vuelta de reconocimiento nos enseña 2 partes visibles del acueducto, luego se esconde entre el suelo y no se ve nada más. Este acueducto consta del siglo XIX, hacía llegar el agua desde la Funte del Guinardeu hasta la Masía la Torre de Torreblanca.



Aquí acaba nuestra expedición. Nos despedimos de Sonia y volvemos a nuestros puntos de inicio. Nos ha encantado poder compartir nuestro tiempo con la historia, llevándose 15km nuestro cuerpo y el aprendizaje cultural para nuestra mente.



« PreviousNext »