RunningSupermamisBlog

RunningSupermamisBlog

The RunningSupermamisBlog

Nos encantan las personas con energía, así como sus comentarios positivos! No te cortes!

"La vida es como cocinar, antes de escoger lo que no nos gusta, hay que probar de todo"

www.runningsupermamis.com

TRANSEQUIA

EXCURSIONESPosted by SUPERMAMIS Sun, March 05, 2017 21:37:45
TRANSÈQUIA 2017 5 de març de 2017

Seguim temporada de caminades amb història medieval. Aquesta vegada saltem al S.XIV amb una bella caminada que té relació directa amb la Festa de la Misteriosa Llum manresana. Marxa obligada pels amants de les caminades, habitants del Bages i els seus voltants. No presenta cap dificultat i es pot fer perfectament amb nens petits. És un circuit gaire i plenament de vianants, excepcional en alguns trams que passes algunes carreteres. Donem sortida en diferents grups: Cris amb la seva parella i amics, Elena amb la seva filla, Mònica amb la seva filla i fill i uns amics, des de Balsareny, 24 km. Manolo i David en BTT de ruta llarga 51 km. Ruth, Heike, Facundo, Rosario, Àfrica i jo des de Sallent, 18 km. El recorregut original és una caminada popular que va des de Balsareny, passant per les mines Sallent, els horts de Sant Pedor i Sant Fruitós de Bages, fins l'estany artificial del Parc l'Agulla de Manresa. Tot i això tens les tres opcions de recorregut segons tirada i darrers anys s'han adaptat creant noves modalitats, BTT, carrera i handbike.

Fem una mica cultura: La seva creació com a caminada és de 1985 de la mà de la Jove Cambra internacional de Manresa, com a homenatge als valents treballadors que van fer possible la séquia. La història explica que el 1333 en endavant van ser uns anys de manca de pluja a la zona de Manresa. Aquesta condicionava les collites de cereals dels pobres camperols , que temien que no fos suficient per abastir a la ciutat i als respectius delmes que havien de pagar als senyors i bisbes. Amb conseqüències directes de fam, malalties i mort. La solució que van trobar els consellers de la ciutat va ser la de fer una séquia que portés aigua del Llobregat fins al terme de Manresa. El 1339 iniciaren la construcció de tan important projecte de la mà del mestre d'obres barceloní Guillem Catà. Per a fer-ho, calia el permís del rei, i recursos econòmics per a la realització de l'ambiciós projecte, parlem de 26 km en un desnivell de poc més de 10 m. A part d'impediments tècnics, la séquia va trobar oposició per part del bisbe de Vic que es negava a què passes pels seus dominis al municipi de Sallent, i els habitants de San Pedor que es van negar a pagar impostos per la seva construcció. Després d'un any de negociació el bisbe fa l'excomunió dels obrers i totes les persones que oposaven a la seva decisió de no realitzar la séquia. Malgrat tot, els obrers van continuant amb la seva construcció. El conflicte va continuar fins a la mort del bisbe el 1345, i es va poder solucionar amb el seu successor, que amb actitud més tolerant va acceptar les compensacions que li donaven a canvi del seu vistiplau. La tradició explica el final del conflicte gràcies al Misteri de la Miseriosa Llum que el bisbe oponent a la decisió de la séquia va contemplar: Una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum (simbologia de la Santíssima Trinitat). Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat. L'explicació a aquest Misteri és que Déu es va posar a favor de la ciutat de Manresa i és per això que el bisbe va rectificar i acceptar el requeriment del poble, tot i que va morir abans de fer viable la seva rectificació de possat. El seu successor va córrer a donar solució al conflicte. La construcció de la séquia va arribar al seu fi el 1383 i avui dia encara aporta un gran cabal d'aigua a la ciutat de Manresa i la seva comarca.

EL nivell organitzatiu és esplèndid i es noten els anys d'experiència en la gestió. També comentar que els últims anys els avituallaments els han fet tancats, així han mantingut un control més acorat dels participants inscrits. La tradicional botifarra a Balsareny, només començar... (Avui he tingut l'explicació a aquest fet que mai he entès) La botifarra és un oferiment del municipi de Balsareny i és per això que el donen en el seu terme. Així agafem força envers el quilòmetres venidors. Sallent la xocolata amb galetes, Sant Pedor sucs, Sant Fruitós iogurts de la mà de l'associació d'AMPANS i cigrons a l'arribar al parc. El servei d'autobús és constant per les diferents caminades i perfectament organitzat. Tot fent seguir el pausat camí de l'aigua, és sens dubte una passejada preciosa, amb un important valor paisatgístic i cultural del Bages.




EL BANDOLER CAPABLANCA

EXCURSIONESPosted by SUPERMAMIS Sun, February 26, 2017 22:27:41
Caminant per l'Obac: Camins del Bandoler Capablanca
Excursió amb nens 26/02/2017 Carnestoltes

Avui ha tocat una sortida de família i canalla i que millor que fer lligam entre excursió, història i Carnestoltes!
Aprofitant que és carnestoltes vam fer apostar de disfresses entonades en les Històries i Llegendes de l'Obac. Així ens hem transformat en fantàstics bandolers i camperoles que habitaven cap als s.XVI-XVII aquestes terres.

Sortida que volta els 4 - 5 km amb pujada principalment. Temps emprat amb nens, 2 hores. Amb corresponents parades per fer fotos i menjar una mica.

Donem sortida des del camp de tir de Rellinars a peu de la B-122, bàsicament per estalviar una mica de caminada als més petits. De seguida enllacem amb un tram de la via principal que anava de Barcelona a Manresa i va tenir fi al s. XIX amb l'arribada del ferrocarril. Mítica via de comunicació que sens dubte és plena d'anècdotes i relats històrics. Per aquests camins van passar traginers, correus, militars i tropes, clergues i reis, però també era encau del fenomen de l'època: Els Bandolers. I els van haver-hi amb gran renom com en Perot Rocaguinarda, Joan Muntada (de la colla de Rocaguinarda) i el llegendari Capablanca. Fins i tot a Rellinars una de les carreteres principals porta el seu nom. Del poble de Rellinars i parlant de llegendes, aprofito per parlar de la curiositat del seu nom. Hi ha una llegenda que parla que a finals del s. XIX els habitants de Rellinars creien que el nom del seu poble venia donat pel fet que abans de ser poble hi havia un convent de monges que només admetia religioses dones de família reial o nobles. De la presència de "Reines" creien que se'n derivaria el nom de Rellinars (1).

Seguim camí i de seguida agafem camí paral.lels a la riera de Rellinars i trobem un petit trencall a mà esquerra que ens porta a la font de carlets. Donem per segut que aquest nom té relació amb aquest tipus de bolet, els carlets o escarlets. Però també ens ve a la ment que aquestes terres en època de Franco va ser territori de carlistes tradicionals i ultraconservadors. Carlistes, Carlets...potser també aquesta relació? Font de carlistes, potser és massa nom per aixecar polseguera... en tot cas gaudim d'una bona estoneta d'aquest preciós racó i els nens aprofiten per fer de les seves... ficar peus, mans i caure de cul als bassals... Sens dubte és una preciosa font que surt de les escletxes de les roques formades per un petit cingle.
Fem fins a un segon trencall a mà dreta ara paral.lels al Torrent de la Saiola fins al serrat dels Ginebrers, on farem petita parada per menjar, descansar, beure una mica i disfrutar de les espectaculars vistes del Paller de tot l'any, la Roca Salvatge i Castellsapera.

Aprofitem per explicar a la canalla la fantàstica llegenda d'en Capablanca:
Sens dubte un dels bandolers més mitificats, ja que no existeix cap escrit i tot és relat de la tradició oral. Segons es conta, en Capablanca fou en un principi un mosso que treballava temporalment a les masies de la rodalia de Manresa. El canvi que va experimentar aquest personatge, passant de jornaler a assaltador de camins, sembla que es produí a conseqüència del desengany envers la societat, quan en Capablanca sofrí en ser robat i maltractat repetidament en el transcurs d'un viatge cap a Manresa, després d'haver-hi treballat durament.
De l'origen del seu nom hi ha dues versions, nosaltres expliquem la més senzilla als nens. I és que la va robar i l'aprofitava com a metodologia de les seves malifetes tot estira'n-la a terra i obligant als pobres caminants a deixar les coses de valor si no volien empenedir-se.
Sota el Paller de tot l'any el nostre Bandoler sembla que tenia el seu amagatall secret. Tema que enamora als nostres vailets i retomant camí comencen a pensar en una propera excursió per si de cas s'han descuidat algun algun tresor.

Gairebé a 500 metres de l'Obac Vell ens assalta un grup de terribles bandolers!!! Sort que les "simpàtiques campesines" anem ben armades!!


Tots a riure i els nens encantants amb els nostres bandolers! que pobres si s'haquessin de guanyar la vida amb aquests menesters. Aprofitem per fer una visita a la casa Vella de L'Obac on sembla donar fi la Història del nostre Bandoler Capablanca sota una bóta de vi mig borratxo i ofegat. Una fi poc digna per tan carismàtic personatge, però millor que d'un refredat com el pobre tirant lo blanc...

Un plaer, com sempre!

(1) Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Farell



Historia en la Fuente del Guinardeu

EXCURSIONESPosted by SUPERMAMIS Wed, February 08, 2017 14:18:14
CASA, BALMA DEL GUINARDEU Y EL ACUEDUCTO
Viernes 3 de Febrero de 2017

Tenemos la suerte de tener a nuestro alcance grandes parques naturales con mucha historia que contar. A las SuperMamis nos encanta explorar esos lugares que nos explican parte de nuestra historia, observar las construcciones, meternos en ellas, imaginar como se vivía en esos lugares,... Luego la cosa no acaba ahí, llegamos a casa y nos informamos de quién vivía, qué era, para qué servía, en qué año,... Todas las preguntas que se nos quedan en el aire nuestro gran amigo Google y la ayuda de los libros las resuelven.

Esta vez la inquitud por explorar la tenemos derivada por un libro editado por el ayuntamiento de Vacarisses del autor Joan Soler Gironès, "Caminant per Vacarisses". Este libro nos enseña varias rutas de nuestro municipio, rutas con historia, rincones que se nos escapaban, detalles que no percibíamos al pasar corriendo,...

Hoy nos hemos adentrado en la zona del Guinardeu. Conocíamos la fuente y sabíamos que por la zona debía haber estado la casa de este señor, pero... ¿Dónde? El libro nos habla de una Balma, incluso de un acueducto que mandó construir el siguiente propietario de las tierras, así que allá vamos, a buscar, explorar, admirar e imaginar.

Sílvia, Elena y yo misma salimos del colegio de Can Serra dirección al pueblo, seguimos por la carretera del Caus y nos desviamos en la pista de tierra que nos lleva a la fuente. Por el camino nos encontramos con Sonia que entra desde el otro extremo de la pista. Observamos todos los senderitos que salen del camino para poder dar con el que nos lleve a nuestros tesoros. Desde una clariana del camino ¡Divisamos la casa!

Nos llevamos una sorpresa cuando nos encontramos al lado de una de las paredes que queda en pie, está justo al lado del camino, la naturaleza la había camuflado y si no paras a buscarla, no la ves. Bajamos para verla, encontramos la piedra con un buje justo en la entrada, la tina estará por la zona de arriba, pero nos despistamos y no la buscamos. Se ven 3 paredes en pie con lo que era una puerta y lo que podía ser una ventana. Se definen perfectamente los huecos por donde pasaban las vigas que aguantaban el techo. Vamos viendo pequeños muros que definen lo grande que debía de ser la casa. Esta edificación consta del año 1597.



Nos deslizamos por la parte baja de la casa para intentar llegar a la balma, se nota que apenas pasa gente por este lugar, la vegetación tiene el sendero cubierto. Una vez pasado el trozo más boscoso se abre un sendero arrán de la pared de piedra el cual seguimos hasta llegar a nuestro objetivo. No baja agua por el torrente, pero imaginamos lo hermoso que debía de ser estar protegido en ese lugar detrás de la cascada de agua cayendo de lo alto.



Volvemos al camino y seguimos para ver el acueducto. Sonia es nuestra guía en este caso, ella si que lo tenía localizado de otras salidas por la zona. Nos lleva al punto donde se pueden ver las columnas y el paso superior. No disponemos de mucho tiempo y la exploración se queda corta. Una vuelta de reconocimiento nos enseña 2 partes visibles del acueducto, luego se esconde entre el suelo y no se ve nada más. Este acueducto consta del siglo XIX, hacía llegar el agua desde la Funte del Guinardeu hasta la Masía la Torre de Torreblanca.



Aquí acaba nuestra expedición. Nos despedimos de Sonia y volvemos a nuestros puntos de inicio. Nos ha encantado poder compartir nuestro tiempo con la historia, llevándose 15km nuestro cuerpo y el aprendizaje cultural para nuestra mente.



CANAL SANT JERONI

EXCURSIONESPosted by SUPERMAMIS Tue, February 07, 2017 23:09:59
CANAL DE LA LLUM o CANAL DE SANT JERONI -MONTSERRAT
Diumenge 5 de Febrer 2017

Santa Cecília -Canal de la llum (pujada)
Distància recorreguda: 1,83 quilòmetres
Altitud mín: 700 metres, màx: 891 metres
Desnivell acum. pujant: 262 metres, baixant: 168 metres
Temps de pujada: 46 minuts
Temps de baixada: 25 minuts

Sant Jeroni - pla de les taràntules - Monestir - Degotats - Santa Cecília

La proposta d'avui era fer cim a Sant Jeroni de Montserrat, que és el pic més alt de la muntanya a 1235 metres. Tot i que és un camí que amb certa traça i agilitat es pot fer en la majoria de trams, també pot ser una canal durilla. Especialment per la forta pendent i per l'existència d'alguns trams amb molta graveta que et fa relliscar fàcilment, si no vas assegurant els passos. Té una distància de 1.83 quilòmetres des de la font de la Teula, en els quals salvem aprox. 65o metres des de Santa Cecília fins a dalt. Avui també hem tingut el condicionant de vents forts que han fet de l'ascensió una situació una mica més difícil. Una constant atenció a les possibles pedres atacants que la muntanya ens anava llençant, a més, el vent tronador, que si més no, feia a tots els sentits estar a l'aguait més que mai.
Sortim de l'antiga abadia benedictina de Santa Cecília (678m), travessem la carretera i pugem pel camí de l'Arrel que tenim al davant, direcció Can Maçana. En res ja ens trobem davant de la Canal de St. Jeroni, per on pujarem.

La canal de la Llum rep aquest nom per ser el canal conformat pels pòsters de llum o torres elèctriques i són evidents tot el camí. Tant a la primera part més rocosa (si fem de pujada), com a la segona més camí sinuós de corriol negra, arrels i vegetació, les referències són aquests gegants de ferro.
La primera grimpada a peu de la font de la Teula és una cadena auxiliar... hem tingut de tots colors per fer amunt, quan a mig pujar un amable senyor ens diu a peu de cadena: - El camí bo és per aquí!! Casundena! resulta que té una drecera!!! Amb cara de lluç! agafem la drecera planera... La Ruth ha vist, especialment, el cel en veure el camí "bo". Gairebé es deixa els pantalons... al voler fer l'spiderman... res més dir...

Ara comença la part divertida. Fem amunt el camí paral·lel a la canal fins que arriba al seu fi. És el moment que tornem per l'esquerra a agafar la canal. Continuem pels blocs de pedra fent amunt dins d'ella. Ben aviat trobem el passamà de cadena a la roca que facilita aquest tram. Hem vist el senyal de la via Ferrada de la Teresina a terra (segurament caigut). Nosaltres seguim pujant canal amunt i ara trobem amb una escala molt ben "parida". Abans era un tauló de fusta.
Un cop arribem a la torre elèctrica (impressionants vistes que val la pena parar a gaudir) hem d'estar atentes, ja que de seguida comença el corriol més frondós, a l'esquerra. La primera vegada que l'Elena i jo vam anar, encara ens ho vam passar de llarg i de poc no fem sant Jeroni tota pel canal de pedra, fent la cabra a lo "pro". Què som burres! Aquesta vegada ho hem fet molt bé. I ara tot és camí sinuós amb pendent fins al coll que hi ha al capdamunt de la canal.

Un cop d'alt, anem a saludar al Moro (També anomenada Roca de Migdia)! Agafem l'esquerra en direcció al mirador del Moro (On hi ha l'antena de telecomunicacions). Les vistes de les agulles i de la muntanya, des d'aquest mirador, són impressionants. Aquesta agulla, cap de Moro, té la rellevància de ser la primera de la qual tenim constància escrita d'una escalada duta a terme a la muntanya.

Tornem direcció a Sant Jeroni, passem davant l'ermita del mateix nom, i en un parell de minuts ja hem fet cim. Aquesta vegada l'Àfrica i jo ens hem quedat a pocs metres, a les escales. El fred ha pogut amb la meva petita i hem decidit iniciar la tornada.
L'Elena, la Ruth i la Laura han estat més valentes i cap al cim comarcal del Bages i l'Anoia! Foto de rigor i cap a casa!







EL TRIO LITERARIO DEL DOMINGO

EXCURSIONESPosted by SUPERMAMIS Fri, January 20, 2017 11:59:59
Maria&family 14/01/2017
Crónica: Murder, She Wrote! by Maria.
_______________________________________________________________


Hemos salido tarde esperando que el sol calentara un poquito ya que llevamos unos días muy fríos. Partimos desde la urbanización de la coma en las bicis. Bajando a tope!! nuestro destino con alegría... "Les Bruixes"!! Cuando empieza la subida, se acaba el palique smiley. Todos concentrados en pedalear fuerte. Yo, la más chula! me bajo de la bicicleta en cada arrepecho de las subidas más duras... vamos, practicamente casi todo el camino...

Prueba del delito: (Marido de María)

Cuando llegamos al cruce de caminos de la Era de las Bruixes, pensamos en seguir investigando y allá que vamos! Tanto investigamos... que se nos acaba la pista, que se transforma en un sendero. A priori, parecía más cortito. Pero no!! Como el papá besando suelo llegando a tierra! encontramos la pista de bajada que no lleva nuevamente a Can Serra! Una fantástica salida con el descubrimiento de nuevos caminos!
Familia rechula!!!


Debora&family 14/01/2017
Crónica: La insoportable levedad de una caca. by Debora.
_____________________________________________________________________


Diumenge passat les meves floretes i jo vam decidir anar a veure la iaia, però no com sempre, no, aniriem caminant des de casa fins al Serrat. Vam tenir sort i malgrat el fred ens feia un solet molt maco que ens va acompanyar tot el matí.
Fins al Serrat vam anar per la carretera parlant de les nostres cosetes, rient i recordant un dia que la peque va trobar una "caca" amb forma de M!! Sense adonar-nos compte vam arribar al nostre destí. Vam donar dos petons ben forts a la iaia i continuarem a la nostre excursió.



La tornada la fariem diferent perquè les floretes volien anar pel bosc. Així que vam decidir endinsar-nos-en. Des del Serrat vam baixar pel camí del cementiri, malgrat no fer-li molta gràcia a les nenes, fins arribar al pouet on vam fer les fotos de rigor!! Des de la Coma vam anar pujant fins al polígon Industrial de Vacarisses on ens esperava la pujadeta de l'Av. Trias Fargas. Entre riures, carreres i ànims vam arribar a la rotonda de cal Kiku girem a la dreta fins arribar a casa. Va ser un gran diumenge per les campiones de casa!!


Elena14/01/2017
Crònica: La susorradora de animales. by Elena
_______________________________________________________________________

Avui amb el fred que fa, he pensat sortir desprès de dinar.

Quan m'estic possant les bambes ja escolto a la Boira saltar. Sortim cap al Fresno, sense decidir on anar, aquí decideixo agafar cap a Can Vives, per pujar a la Torrota. Una vegada hem arribar, li donem la volta i cap al Cingle petit, fem una ullada i cap al Cingle gran. Com que fa vent, marxem de seguida, continuo cap al roure dels monjos i mira per on, sorto a les nostres conegudes "Maries", però aquesta vegada les haig de baixar
... al meu pensament arriven les meves Mamis (us trobo a faltar). Ja enganxo el Turò de l'Homs. La Boira s'apropa per veure aigua. Un cop arribem a Can Còdol decideixo tornar cap a casa.
Fem sortida de 17 km a trote cochinero (com diem nosaltres) amb un desnivell positiu de 699m.

Gracies Boira, T'ESTIMO TANT, siempre amb mi.